Entrevista a Juan Carlos Bejarano
Quins coneixements, en general, creu que pot aportar aquest curs a les persones que el facin?
Aquest curs ofereix una visió més completa i internacional del segle XIX, ja que s’allunya de la visió tòpica centrada només en l'impressionisme. Explora diversos corrents artístics i artistes rellevants, oferint una comprensió més profunda de les diferents expressions i corrents que van caracteritzar aquest període. Aquesta perspectiva ampliada no només enriqueix el coneixement històric, sinó que també destaca artistes que aporten idees rellevants i influències duradores per al futur de l'art.
Quina metodologia s’hi portarà a terme en el seu curs? Per què creu que és la més adequada?
El curs se centra principalment en una metodologia magistral a través de conferències per a proporcionar una comprensió profunda dels moviments artístics del segle XIX. A més dels continguts teòrics, s'encoratja l'aprenentatge pràctic a través de projectes visuals que permeten als estudiants connectar amb les obres d'art estudiades. La interacció és clau, ja que els assistents participen activament amb preguntes que enriqueixen la comprensió del material.
Quines millores pensa que s’hi podrien fer en un futur per tal que la ciutadania gaudeixi i aprofiti més tots aquests cursos?
Per millorar la participació de la ciutadania en aquests cursos, és crucial una millor promoció i una estratègia de difusió més àmplia per arribar a diversos segments de públic. A més, l'espai físic on es desenvolupen les classes juga un paper clau en l'experiència dels estudiants. Seria beneficiós explorar opcions alternatives a les ubicacions proposades actualment. La millora en les infraestructures, així com l'accessibilitat al material, podrien millorar significativament l’experiència d'aprenentatge.
Com definiria la rellevància del neoclassicisme en el context històric i artístic del segle XIX?
El neoclassicisme emergeix com el primer moviment artístic que inicia el trajecte cap a la modernitat a finals del segle XVIII i principis del XIX. Representa el paradigma de l'art acadèmic i, al mateix temps, assenyala el seu declivi. Apareixen una sèrie de pintors que, conscientment, busquen distanciar-se d'aquest paradigma i explorar noves expressions artístiques. Aquest moviment no només va influir en la transició estètica de l'època, sinó que va actuar com a punt de partida per a les ruptures artístiques posteriors, definint així una nova direcció per a l'art del segle XIX.
Què distingeix a Antonio Canova com a figura destacada en l'escultura neoclàssica?
Antonio Canova és una figura destacada en l'escultura neoclàssica per diverses raons. La seva obra es distingeix per la meticulositat tècnica i una gran habilitat per capturar la qualitat estètica de l'antiguitat, fent-ne una referència indiscutible dins d'aquest moviment artístic.
Va més enllà dels altres artistes contemporanis gràcies a la seva singularitat i la seva aproximació única a l'escultura funerària. La seva influència es pot apreciar especialment en el monument fúnebre de Maria Cristina d’Àustria, on destaca la seva capacitat per fusionar l'elegància clàssica amb una expressió profundament emotiva, creant una composició piramidal que transmet grandesa i solemnitat, tot destacant la seva originalitat i destresa en aquest gènere escultòric.
Quin va ser el paper de l'acadèmia i l'academicisme en l'evolució de l'art durant aquest segle?
L'acadèmia va tenir un paper crucial en l'evolució de l'art durant el segle XIX. Aquestes institucions actuaven com a centres de formació on els artistes es cultivaven i es guiaven segons les convencions artístiques establertes. Eren, al mateix temps, el punt de control i difusió d'un únic tipus d'expressió artística, fomentant un estil homogeni i estàndard.
Aquest enfocament va provocar una reacció entre alguns artistes, que buscaven marcar la seva pròpia identitat i estil, aportant idees innovadores i trencant amb la uniformitat de l'academicisme. Així, sorgeixen moviments que busquen subvertir aquest control estilístic, donant pas a noves formes d'expressió i a la diversificació artística que caracteritzarà el segle XIX.
Juan Carlos Bejarano
Professor de la Universitat Pompeu Fabra i ESDI
Col·laborador del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona
https://ub.academia.edu/JuanBejarano/
https://es.linkedin.com/in/juan-carlos-bejarano-veiga-40241717
Més informació: