L'IL3-UB realitza una jornada sobre l'impacte econòmic de les violències masclistes
L'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Col·lectiu Flora Tristán, ha organitzat la jornada “El cost de les violències. L'impacte econòmic de les violències masclistes a Catalunya”, on diferents professionals de l'àmbit acadèmic, associacions, administracions i institucions locals, estatals i europees, van intercanviar idees per a definir els recursos que absorbeix i els costos que té aquesta problemàtica per al conjunt de la societat.
L'any 2019, es va presentar el primer estudi d'àmbit estatal per a estimar els costos de la violència de gènere. “Aquest estudi permet quantificar els recursos econòmics que es drenen a partir d'aquestes violències. Ajuda a sensibilitzar i donar-li rellevància al problema”, va assegurar Elena Mañas, membre de l'equip investigador que va dur a terme el projecte, que apunta que els costos d'aquesta mena de violències a nivell estatal se situen entre els 1.281 i els 1.300 milions d'euros, és a dir, entre el 0,11% i el 0,20% del PIB.
De l'àmbit estatal al local: El cost de les violències masclistes en l'àmbit municipal
A partir d'aquest estudi, des del Col·lectiu Flora Tristán van realitzar una campanya de sensibilització, desagregant les xifres en l'àmbit provincial, comarcal i municipal a Catalunya, on les violències masclistes reporten una despesa de 212 milions d'euros a l'any de mitjana. A més, per cada municipi van recollir dades dels beneficis econòmics que implicaria una disminució dels casos, de la quantitat de dones afectades i d'homes que consumeixen prostitució.
A través de cartells dirigits a cada municipi, la campanya ha buscat conscienciar sobre l'impacte d'aquesta problemàtica a nivell local, perquè els veïns i veïnes puguin entendre-ho com una cosa pròxima, que afecta la seva comunitat. L'alcaldessa de Tàrrega i presidenta de l'Àrea de Cohesió Social de la Federació de Municipis de Catalunya, Alba Pijoan i Vallverdú, juntament amb la vicepresidenta d'aquesta associació i alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch i el responsable de l'acció social de l'Associació de micropobles de Catalunya i alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavier Camps i Comes, van agrair la iniciativa.
“És important que ens impliquem tots. Com a entitats municipalistes hem de donar tot el suport. Una campanya amb cartells personalitzats per cada municipi de Catalunya és una cosa que mai s'havia vist. L'impacte a nivell de sensibilització pot ser molt major que si fora a nivell general, perquè saber el nombre de dones del teu municipi que sofreixen aquesta violència té un efecte molt gran”, va apuntar Alba Pijoan i Vallverdú i va ressaltar la importància de conèixer el cost econòmic d'aquestes violències. “És clau donar a conèixer aquest estudi i posar-li números a aquest problema”, va coincidir Mercè Bosch. Per part seva, Xavier Camps i Comes va assenyalar la complexitat de l'abordatge d'aquesta problemàtica en micropobles on “no hi ha ni recursos econòmics ni tècnics”.
Una mirada regional: El cost de les violències masclistes en l'àmbit europeu
Cristina Fabré Rosell, coordinadora de l'àrea de violència de gènere en EIGE, va aportar una mirada regional a la qüestió i va assenyalar que la violència de gènere costa uns 366.000 milions d'euros anuals a la Unió Europea, mentre que la violència en l'àmbit de la parella uns 174.000 milions. No obstant això, va explicar que la manca de dades comparables dificulta l'estimació de les despeses que suposen aquest tipus de violències, la qual cosa fa necessari ampliar la recollida d'aquestes dades.
Per part seva, la vicerectora d'Igualtat i Gènere de la Universitat de Barcelona, la Dra. Montserrat Puig, va indicar que “aquest tipus d'estudis són molt necessaris i han de fer-se molt més visibles, ja que ens ajuden a quantificar els recursos econòmics que impliquen aquest tipus de violències per a tots els agents involucrats”. Finalment, la representant del Col·lectiu Flora Tristán Mireia Fontanet Viladot va celebrar el fet que “la jornada és un clar exemple del que és un treball en xarxa i de la creació de sinergies”, com també una oportunitat molt valuosa per a poder visualitzar l'impacte econòmic de les violències masclistes d'una forma integral, des de l'àmbit local a l'europeu.